Adrià Targa
Invitado de Honor
Estudió filología clásica en la Universidad de Barcelona, mientras trabajaba organizando las
actividades culturales de la residencia de estudiantes Ramon Llull, hoy desaparecida. Con 21 años publicó su primer libro de poemas, L’exili de Constança (2008), inspirado en el posible exilio imaginario de Ovidio. A este libro le siguieron Boques en calma, Ícar (2015) —disponible en línea íntegramente en la revista digital Stroligut—, la plaquette Liorna (2015), Canviar de cel (2021), Acròpolis (2024) y Arnau (2024), este último una novela en verso sobre el último día de vida de un hombre de 30 años acosado por los fantasmas de la depresión, el sexo, la droga y la poesía. Ha recibido premios
como el Gabriel Ferrater de Sant Cugat, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot, los Juegos Florales de Barcelona, por Acròpolis, o últimamente el Premio de la Crítica de poesía catalana por Arnau.
Va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona mentre treballava organitzant
les activitats culturals de la residència d’estudiants Ramon Llull, avui desapareguda. Amb 21 anys va publicar el seu primer llibre de poemes, L’exili de Constança (2008), inspirat en el possible exili imaginari d’Ovidi. A aquest
llibre el van seguir Boques en calma, Ícar (2015) —disponible en línia íntegrament a la revista digital Stroligut—, la plaquette Liorna (2015), Canviar de cel (2021), Acròpolis (2024) i Arnau (2024), aquest últim una novel·la en
vers sobre l’últim dia de vida d’un home de trenta anys assetjat pels fantasmes de la depressió, el sexe, la droga i la poesia. Ha rebut premis tan destacats com el Gabriel Ferrater de Sant Cugat, el Vicent Andrés Estellés de Burjassot, els Jocs Florals de Barcelona, per Acròpolis, o darrerament el Premi de la Crítica de poesia catalana per Arnau.
Otras actividades en las que participa:
Un argumento llamado deseo